🎙️✨ Episodi especial d’Explora horitzons amb una entrevista a Damià Bordes, explorador, esportista i guanyador del programa d’aventures La Travessa (3a edició).

En aquesta conversa sincera i inspiradora, parlem del que vol dir explorar més enllà de viatjar lluny: descobrir coses noves, posar-se a prova, sortir de la zona de confort i aprendre de les persones que coneixem pel camí. Endamià comparteix vivències a la muntanya, viatges com el que el va marcar a Colòmbia, anècdotes que ens recorden la importància de la preparació i reflexions profundes sobre confiança, por i creixement personal.

També ens explica com va viure La Travessa com un gran viatge d’aventura, els reptes mentals de la competició, el valor de l’equip i què significa per a ell guanyar sense perdre els valors. Parlem de natura, de cultura, de tribu, d’empatia i de com explorar el món —i la vida— amb mirada oberta.

Un episodi ple d’experiències reals, aprenentatges i consells per a petits i grans exploradors que volen créixer, moure’s i entendre millor el món que els envolta.

🌍🎒 Explorar no és només anar lluny: és atrevir-se a mirar diferent.

---

Què et suggereix la paraula explorar?

Per mi, explorar no vol dir necessàriament anar a l’altra punta del món. M’agrada conèixer moltes coses, però també tinc un arrelament familiar molt profund.

Quan sento la paraula explorar, em ve al cap descobrir alguna cosa nova, alguna cosa que encara no he fet. Sortir en bicicleta o anar a córrer són activitats que ja he fet moltes vegades, així que no les considero explorar. Explorar és descobrir, posar-te a prova a tu mateix, conèixer qualsevol part del món o fins i tot practicar un esport que no hagis fet mai.

Explorar va lligat al descobriment, a una mica de risc, a no saber què passarà, si podràs o no, què coneixeràs, quines emocions sentiràs. És descobrir coses noves.

Et consideres una persona exploradora?

Em considero una persona mixta. Tinc aquesta faceta exploradora, però també sóc molt familiar. Visc fora del poble on m’he criat, actualment a Lleida, i dedico part del temps a descobrir coses noves. Però també baixo sovint al sud per veure la família.

Si m’hagués de posar una nota com a explorador, diria un 6 o un 7… un 6,5.

On has viatjat? Quin lloc t’ha impressionat més?

M’he mogut bastant per Europa, però el viatge més gran que he fet va ser a Colòmbia. Sens dubte és el lloc que més m’ha impressionat.

Allà vam visitar els Nevados, uns volcans de gairebé 5.000 metres d’altura. Poder estar a més de 4.000 metres va ser espectacular. També vam veure comunitats natives que encara transportaven mercaderies amb ases, com es feia antigament. Va ser un xoc cultural molt fort.

Veure la natura en directe, tocar-la, sentir-la amb tots els sentits, no té res a veure amb veure imatges. Per mi, això és el millor de viatjar.

Alguna anècdota d’aventura?

Sí, una de muntanya. La primera vegada que vam pujar l’Aneto amb uns amics vam voler fer un bivac a 2.700 metres abans de l’ascens. A la nit va fer molt fred i molta humitat, i un company va patir una hipotèrmia lleu. Vam haver d’utilitzar una manta tèrmica i entrar-lo en calor a plena nit.

Ens vam endur un bon ensurt, però també un gran aprenentatge: a la muntanya no s’hi pot jugar i cal anar ben preparat.

Es pot explorar sense anar lluny?

Totalment. No cal anar a l’altra punta del món per explorar. Vivim a Catalunya i tenim una sort immensa: muntanyes, mar, natura, cultura… Fa anys que recorro les muntanyes d’aquí i encara em queden molts llocs per descobrir. I si parlem del Pirineu o d’altres zones com Galícia, Astúries o Sierra Nevada, encara més.

La meva recomanació és trobar un equilibri: explorar bé el que tenim a casa i, de tant en tant, fer algun viatge més llunyà.

La Travessa va ser un viatge?

Va ser un superviatge. Com que sóc mestre, ho vaig viure com unes colònies d’aventura: esport, gent nova, una etapa diferent cada dia, sense mòbils ni informació prèvia.

Cada matí ens despertaven, carregàvem motxilles i començava una nova prova. Ho repetiria cada any sense dubtar-ho.

Què t’han ensenyat les persones que has conegut viatjant?

M’han ajudat a construir-me com a persona. Quan surts del teu entorn i coneixes altres maneres de pensar, t’adones que no hi ha una única veritat. Cal escoltar tothom, aprendre una mica de cadascú i fer el teu propi camí.

Un costum d’altres llocs que t’agradaria tenir aquí?

M’agradaria recuperar més moments de tribu: compartir temps, tradicions i vivències sense tanta pressa ni competició. Crec que ens falta viure més pausadament.

Viatjar ens fa més oberts?

Sí. Viatjar amplia la zona de confort. Cada vegada que surts, coneixes persones noves, noves mirades, i això et fa créixer.

Has hagut d’afrontar pors?

Sí, sobretot a Colòmbia. Vaig sentir desconfiança cap a persones que en realitat ens volien ajudar. Va ser un exercici personal d’adonar-me que el problema era meu, no seu. Confiar va ser la millor decisió.

La part mental és més dura que la física?

Sí. El cansament físic es recupera dormint, però les decisions que afecten altres persones pesen molt mentalment. Pensar si has fet bé o mal, si has perjudicat algú, això costa molt més de gestionar.

Quan les coses es compliquen, què t’ajuda?

Escriure. Escriure el que sento m’ajuda a ordenar idees, baixar revolucions i buscar solucions. I, evidentment, parlar amb persones properes també ajuda molt.

Què significa guanyar La Travessa?

Va ser un reforç positiu. Una manera de dir: vas pel bon camí, amb esforç, valors, humilitat i també competició sana. Guanyar va ser una alegria enorme.

Un consell per a nens i nenes que volen explorar?

Que ho facin, però preparats. Anticipar-se, pensar què pot passar i anar una mica preparat ajuda a superar millor els reptes i a aprendre’n més.

Una aventura per a un cap de setmana?

El bikepacking. Agafar la bici, carregar quatre coses i marxar tot un cap de setmana. És exigent però molt gratificant.

Un somni de 24 hores?

Anar a Noruega a veure aurores boreals, en honor a la meva mare.

Tres qualitats per portar a la motxilla?

Idiomes, empatia i assertivitat.

---

Gràcies per recordar-nos que el món és ple d’horitzons i que només cal curiositat per començar a explorar.

Gràcies per escoltar Explora horitzons, el podcast per petits i grans exploradors. Ens retrobem al pròxim viatge.